1

Fragments extrets de Montserrat Abelló. Punt de lectura. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes 1998.

 

El so de les paraules

Per què escric poesia? Diria que, primordialment, pel meu amor a les paraules i al seu significat profund. Des de sempre m'ha fascinat el seu so. La meva mare em deia que de petita jugava a recitar poemes, que m'inventava, sols repetint les noves paraules que anava aprenent. També quan l'estudiar se'm feia pesat, buscava poesies i les aprenia de memòria. Una altra cosa que segurament ha influït en aquest meu amor pel ritme de les paraules és el meu coneixement de l'anglès, molt musical i, fonèticament, amb molts sons similars al català i que, des dels sis anys, després de la nostra estada a Londres, ha estat la meva segona llengua.

 

L'inici de la rebel·lió

Tanmateix el tumult de la meva adolescència i el cúmul d'esdeveniments van fer que no pensés realment a escriure fins que no s'estabilitzà la nostra vida a Xile i vaig entrar en contacte amb amics i escriptors exiliats. [...] Va ser aleshores que vaig sentir la necessitat imperiosa d'expressar tot allò que, com a dona, feia temps que duia a dins. I vaig tornar a la poesia, però no tractant de seguir cànons establerts com havia fet esporàdicament fins aleshores --cosa que no m'acabava de satisfer--, sinó seguint el meu propi impuls interior, basant-me en el ritme de les paraules. I en català! Des d'aleshores no he deixat d'escriure poesia, i sé que aquesta és la meva forma d'expressió, i no he deixat de traduir, una altra de les meves passions.