1

De Vida diària, extret d'Al cor de les paraules, pàg. 47.

 

Sóc com una ombra
perduda en la nit.
Estimo el raig de sol,
l'oreig del mar,
la rialla fresca,
el dolç somriure,
la mà forta.

Aquesta tarda d'estiu,
plena de llums
rosades, blaves, verdes,
massa crues.
Però caldrà que em posi,
com cada tarda,
a repassar la roba,
ficar les mans dins l'aigua bruta,
i destriar entranyes innocents.
Cosir botons,
empènyer la planxa.
Només de tard en tard,
puc agafar la ploma.

Em dolc del pit
i de l'esquena,
però diré que aquesta tarda
és rosa i blava,
única, molt tendra,
inoblidable.
Perquè l'he viscuda
i és meva.

I això que estic cansada!

 

D'El blat del temps, extret d'Al cor de les paraules, pàg. 128.

 

Sóc plena de dolor
de records que em reclamen.
I és inútil que m'esforci
a oblidar.
I els rostres i els núvols
se m'allunyen; com en una tarda
massa calorosa d'estiu.
I la rosada que refresca ja no arriba.

Sóc terra assedegada.

 

De Dins l'esfera del temps, extret d'Al cor de les paraules, pàg. 281.

 

Voldria escriure
amb força,
de foc els versos
sense deixar entreveure
ni l'ombra dels meus dubtes.

 

D'Indicis d'altres moments, poemari publicat dins Al cor de les paraules, pàg. 329.

 

Indicis d'altres moments,
llum que ara es concentra
damunt dels malves,
del rosa i el roig viu
dels geranis al balcó
i d'aquell, més esponerós,
encara, blanc, lluminós.

Un repte contra el polsim
negre, que s'alça de l'asfalt.
Com el meu desig intens
de viure.