1
Diferències entre el món de la poesia i el món de la narrativa

Tampoc hi ha una gran distància entre la creació poètica i la narrativa. Quan faig narrativa faig servir elements poètics, de fet d’un manera més lliure que quan faig poesia, ja que el poema obliga a un gran esforç sintètic que no és necessari en la narrativa. Jo no acostumo a escriure poemes gaire llargs, en canvi, en els textos narratius tinc la llibertat d’extendre’m tant com vulgui. [J. Jaria i Manzano. Entrevista. Nou Diari (29 ag. 1991).]

Passional o racionalista

Crec que en la meva producció predomina el sentiment. En una primera escriptura la passió i l’irracionalisme són l’element essencial de la creació, però posteriorment faig un treball de correcció i arranjament que dóna una certa estructura racional a l’obra, encara que el sentiment i la passió continuen essent l’element fonamental. El meu marc estètic són els Països Catalans i Itàlia, llocs que conformen l’ambient de la meva creació literària. [J. Jaria i Manzano. Entrevista. Nou Diari (29 ag. 1991).]

Influències

La persona que escriu també llegeix i, per tant, rep constantment informació i maneres de fer les coses que el poden influir i que, de fet, l’influeixen d’alguna manera. [...] Tot resulta una influència i també depèn molt del moment o de les circumstàncies. Per exemple, jo ara agafaria en un primer moment a Flaubert i a Stendhal com a narradors, i a Lorca i a Rimbaud com a poetes, però no vol dir res, també podria citar-ne molts d’altres. [Jordi Cervera Nogués i Josep Lluís Sellart. Entrevista. “L’escriptor tranquil”. Tarragona Viva 6 (1989).]

Joc i avantguarda

És veritat que des del primer llibre fins a Mar neta hi abunden recursos de la primera avantguarda, com cal·ligrames, paraules en llibertat, collages i troquelats i que en els últims desapareixen, però continuen els jocs amb la forma i amb el llenguatge [...]. Al principi hi havia en el seguiment de Salvat una voluntat transgressora que no he deixat d’experimentar, però que no necessàriament s’ha d’encarrilar per la via del joc visual. Tampoc no hi renuncio: les avantguardes del segle passat són una rica tradició de la qual es poden estirar recursos en el moment convenient per al poema. [J. A. “Avui es parla de... Magí Sunyer”. Diari de Tarragona (25 abr. 2004).]

A Vespella, al banc-drat de Martí Royo, amb Assumpció Ferré, Mercè Sunyer i Jesús Figueres.

A casa de Biel Guasch, amb Joan Cavallé, Alfred Arola i Fermí Roig.