1

Enrique Badosa. "Margarida Aritzeta publica una novela de la alienación". El Noticiero Universal (27 abr. 1983).

 

Llenguatge àgil

Lo que sí puedo decir es que una cosa que me caracteriza y que me preocupa y seguramente me continuará preocupando es hacer que mi narrativa sea ágil de lenguaje, asequible, lo cual no significa que pueda llegar a adquirir con la práctica una calidad máxima, hasta donde se pueda. [...]

Cuando escribo intento participar en un proceso de recuperación de nuestra cultura, y de fomentar la actitud lectora y escritora.

 
 

Zeneida Sardà. "Margarida Aritzeta en el joc fronterer". Serra d'Or 527 (nov. 2003).

 

Un territori on tot és possible

Més que la voluntat de fer una crònica del meu temps, que, d'altra banda, penso que seria d'una pretensió que no podria acomplir amb èxit, hi ha la meva voluntat de joc en el lloc de la frontera. Quan explico literatura intento explicar una literatura que no estigui allunyada de la vida. Contínuament busco aquelles situacions en què les persones, sense deixar de ser persones reals, naveguem per l'imaginari, per l'àmbit de la fantasia. Fem uns continus manlleus: imaginació - vida quotidiana. Estem plens d'estímuls molt diversos, artístics però també gastronòmics, polítics... El que jo intento és incardinar les novel·les a la vida, però no amb la voluntat de fer-ne un testimoniatge, sinó amb la voluntat de mostrar que la novel·la és un territori on tot és possible. Aleshores, agafar la vida quotidiana i fabular-la, ho trobo extraordinari. Però com a joc, com a mostra del que podem fer les persones, del que podem imaginar, de les complicitats que podem arribar a crear. Intento presentar, de maneres molt diferents, realitats viscudes.

Fascinacions

[Borges] l'he llegit molt, l'he admirat i m'ha agradat la seva reflexió intel·lectual com a punt de partida. Però també m'ha influït molta altra gent. Per exemple, penso que hi ha a les meves obres una gran fascinació per Faulkner, aquest parlar des dels personatges, aquesta fragmentació que sovint presenta Faulkner a les seves novel·les... També em fascinen els surrealistes... Ara bé, és veritat que Borges és per a mi un mestre en el joc de lligar fantasia i realitat. Camina per la frontera, pel tall estret...