1

Xavier Amorós Solà va néixer a Reus el 7 d'abril de 1923, fill de Rodolf Amorós Cabré, de Pradell de la Teixeta (Priorat), i de Maria Solà Miret, de Maials (Segrià). El seu pare era un dels tres propietaris de Les Amèriques, un comerç de teixits del carrer Llovera. És precisament el seu pare qui li descobreix el món de les lletres ben aviat. El seu pare era un home que estimava la cultura i, gràcies a això, el petit Xavier Amorós assisteix setmanalment al Teatre Fortuny, sempre té a mà llibres de poesia, obres de teatre de Sagarra, Pitarra... i sobretot novel·les de la col·lecció A Tot Vent de Proa. La figura del seu pare serà fonamental en la vida i l'obra de Xavier Amorós. De les converses entre el seu pare, militant d'ERC, i la seva mare, de la Lliga, en va aprendre un catalanisme obert i sense dogmatismes, el respecte a les opinions contràries i el diàleg com a eina per solucionar els problemes.

 
9

Xavier Amorós al barranc de Picarany (Almoster), el 1936.

 
   

El món del xiquet Amorós es mou en la comoditat de la petita burgesia reusenca que senyoreja la ciutat, un món segur que és compost per la piscina del Reus Deportiu, els aperitius a la plaça de Prim, les sessions al Teatre Fortuny i les cíviques tertúlies a les atapeïdes botigues. Però aquest món idíl·lic es veu truncat amb l'esclat de la Guerra Civil i les tràgiques conseqüències que trasbalsaren la vida de tots els catalans. L'estiu del 36 desapareix el dolç món infantil; ens ho descriu amb concisió el seu amic Gabriel Ferrater:

   

Acabades les vacances, sí,
vaig veure que al meu món algú li havia
fet una cara nova. Sang i foc.

Amb l'inici dels bombardeigs indiscriminats de l'aviació franquista contra la ciutat de Reus, Xavier torna al poble del seu pare, Pradell de la Teixeta, i això, per al jove Amorós, és un viatge iniciàtic on descobreix els seus orígens i la terra dels seus avantpassats. Joaquim Molas diu que assimila el pare amb la terra. La terra, el pare i Pradell són una de les claus de volta de l'obra d'Amorós.

Acabada la guerra, estudia el batxillerat a l'Institut de Reus, i el darrer curs el fa als escolapis de Sarrià, però la sobrevinguda mort del pare estronca la seva carrera acadèmica i la projectada carrera artística com a doblador de pel·lícules. Dolorosament ha de substituir el seu pare a Les Amèriques en un moment en què les penúries de la postguerra fan badallar de gana a tot el país. La fatalitat canvia la vida d'un prometedor jove de la burgesia i el converteix en un botiguer que ha de treballar per poder mantenir la mare i dues germanes més petites, que depenien del rendiment del negoci. Aquest sobtat canvi de vida fa que el jove Amorós s'adoni de les grans desigualtats de la societat. Aquest procés de conscienciació social s'aprofundeix arran del servei militar i del contacte amb companys andalusos que li manifesten la tragèdia del grans latifundis d'Andalusia. En aquest moment en Amorós es desvetlla un sentiment de solidaritat envers els més desafavorits que esdevindrà un insubornable compromís social que mantindrà tota la vida.

 

9

Foto: Niepce.
II Festival de Primavera (20 i 21-05-1948). Avelina Briansó i Xavier Amorós a Herida de muerte, dels Álvarez Quintero, un entremès que era un número de la segona part del II Festival de Primavera.

 

Xavier Amorós és un home perseverant i, malgrat les dificultats, no cessa en la seva ànsia d'aprendre i estalvia hores a la son, per llegir o per escriure. Freqüenta les tertúlies reusenques i això li comporta una intensa relació amb els intel·lectuals reusencs que havien sobreviscut la guerra i la repressió: Joaquim Santasusagna, Bonaventura Vallespinosa... També coneix la tertúlia del notari Gramunt al Cafè Tarragona, amb Joan Antònio Guàrdias i el senyor Antoni Delclòs.

Amb la reobertura del Centre de Lectura de Reus el 1948, s'integra a la Secció de Literatura i Idiomes i és un dels fundadors d'Amics de la Poesia; aquest activisme en el Centre de Lectura el posa en contacte amb les figures cabdals de la cultura catalana del moment: Carles Riba, Tomàs Garcés, Josep M. López Picó, Francesc de B. Moll, Joan Triadú, Maria Aurèlia Capmany...

   
9

Amorós no renuncia a l'escriptura; des de 1940 escriu poesia ininterrompudament (Poemes inèdits de Xavier Amorós. 1940-1959). Aquesta primerenca obra poètica de Xavier Amorós es desenvolupa en un moment molt complicat per la literatura i la cultura catalanes. Aquesta precarietat obliga Amorós, com la majoria de poetes, a prendre com a referent els valors segurs d'abans de la desfeta: Carner i Sagarra.

Xavier Amorós a Ràdio Reus, 1953.

 
 

La influència dels noucentistes reusencs es fa notar en la primerenca obra d'Amorós, però, tot i que abandonà prematurament aquest estil, ja es poden començar a veure en aquests primers versos la seva voluntat de fer-se entendre i de no esdevenir un escriptor hermètic i autoreferencial. A finals d'aquesta època, la seva passió pel teatre cristal·litza en la seva única incursió en el gènere dramàtic, Història sentimental, obra feta sota l'influx de Figuretes de vidre de Tenesse Williams, de la qual el mateix Amorós en faria el paper protagonista un parell d'anys més tard. Història sentimental va guanyar el premi Santiago Rusiñol el 1958 als Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a Mendoza (Argentina). Lluís Pasqual defineix així la història d'aquesta peça: «La garapinyada envoltada de sucre amagarà una ametlla amarga a l'interior.»

El 1956 es planteja abandonar l'escriptura, però la necessitat de guanyar premis com a font extra d'ingressos el fa perseverar en el seu periple encara simbolista. Tot i que encara no ha trobat la seva pròpia veu com a poeta, aquesta breu etapa li dóna notorietat, uns quants premis literaris i un excel·lent exercici per al domini del llenguatge poètic.

Finalment, el 1960, influït per Ungaretti i Espriu, Amorós troba la seva manera de dir les coses amb el recull Terra, amb el qual enceta la seva fase de maduresa. Amorós s'allunya de la solemnitat i aposta per un llenguatge auster però concentrat. El poemari Terra clou l'etapa simbolista amb la primera part Enyoro la terra (Reus: 1961) i inicia el realisme amb la part Sóc la terra, que amb d'altres poemes nous sortirà publicat com a Guardeu-me la paraula (Barcelona: 1962). Amb el recull Qui enganya, para (Barcelona: 1968), Amorós rep el reconeixement unànime de la crítica i guanya el premi Carles Riba (1964). Amb aquests tres poemaris, Amorós considera que ja ha escrit tot allò que havia d'escriure i clou la seva obra poètica. Tot i així, encara sortiran dos volums de poesia que havia quedat inèdita. Els seus poemes van ser recollits en un antologia, Poemes. 1959-1964 (Barcelona: 1982), que va ser guardonada amb el Premi de Literatura Catalana-poesia de la Generalitat de Catalunya.

   
9

Concurs de poesia de Cantonigròs i Festa Literària de Collsacabra, 19 d'agost de 1963. Xavier Amorós, premi de poesia Rosselló-Pòrcel. Presidència: (d'esquerra a dreta) Dr. Eduard Junyent (canonge), Dr. Ramon Masnou (bisbe de Vic) i Aureli M. Escarré (abat de Montserrat).

 
9

Xavier Amorós el 1964.

 
 

Com a home compromès amb la seva societat i la seva nació, encapçala múltiples iniciatives regeneracionistes: reprèn el teatre català a Reus amb el Teatre de Cambra del Centre de Lectura (1956-1957) i participa en la fundació del Teatre de Cambra de l'Agrupació Pericial (1962-1968). Dirigeix la Revista del Centre de Lectura de Reus del 1972 al 1975, en una de les èpoques més fructíferes de la publicació, també col·labora al setmanari Mestral (1978-1979) i el 1981 és elegit president del Centre de Lectura. El seu compromís de transformar la societat l'empeny a estudiar Magisteri i a treballar de manera personal en aquest canvi, exercint de professor de literatura catalana a l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona a Tarragona (1980-1986). Com no podia ser d'altra manera, la seva lluita per recuperar les llibertats del país també inclou l'àmbit polític i forma part, en la clandestinitat, de la Comissió Democràtica del Baix Camp (1969-1970), de l'Assemblea de Catalunya (1976) i de l'Entesa de Josep Benet.

 
  9 9 9  
 

Xavier Amorós, 1978.

Xavier Amorós, el 1979, amb Josep A. Baixeras i Josep Benet.

Xavier Amorós amb J. V. Foix, al castell d'Escornalbou, l'estiu de 1987.

 
         

A mitjan anys vuitanta reprèn la seva tasca com a escriptor amb L'agulla en un paller (Barcelona: 1985), primera part del seu cicle memorialístic. També publica setmanalment articles al Reus Diari. Giuseppe Grilli diu que Xavier Amorós, quan fa articles periodístics, escriu contes.

L'any 1986 és elegit senador per Tarragona pel PSC-PSOE, càrrec que revalida el 1990 i que manté fins a la seva jubilació l'any 1993. Aquests últims anys, Amorós gaudeix d'una segona joventut com a escriptor i basteix un monumental retaule de la vida cultural, política i quotidiana del Reus contemporani. Formen part d'aquest cicle El camí dels Morts (Barcelona: 1996), Històries de la plaça de Prim (Barcelona: 1997), Temps estranys. Llibre primer (Reus: 2000) i Temps estranys. Llibre segon (Reus: 2001), entre d'altres.

El 1998 va ser guardonat amb el Memorial Gabriel Xammar com a reconeixement al fet de ser el referent, als Països Catalans, de la literatura i la cultura del Camp de Tarragona.

9
 
 
 
 

Xavier Amorós, 1988.

Antoni Veciana
Text revisat per Xavier Amorós